QUÈ ÉS LA HOMEOPATIA?

Del grec homoios (semblant) pathos (malaltia).

La homeopatia va nèixer a finals del s.XVIII de mans del metge alemany Samuel Hahnemann(1755-1843)

És una medicina que tracta a la persona des d'una visió global o integrativa i no a la malaltia o a l'òrgan malalt.

Un dels seus principis bàsics és que les persones tendim a reequlibrar-nos cap a la salut de manera natural. 

Però a vegades ens cal un estímul per arribar a aquest equilibri.

Aquest estímul pot ser la homeopatia.

La homeopatia pot tractar malalties cròniques i agudes, essent especialment eficaç en patologies com la migranya, l'al.lèrgia, l'asma,la depressió, l'ansietat, les patologies osteomusculars, els problemes de pell entre d'altres. 

És un mètode terapèutic que manté que els mateixos símptomes que provoca uns substància tòxica en una persona sana poden ser curats per un remei preparat amb la mateixa substància. Tot això segons el el principi de similitud: SIMILIA SIMILIBUS CURANTUR. Els semblants curen als semblants. 
Aquest és un dels principi bàsic de la homeopatia.

Aquest ja va ser descrit per Hipòcrates i la seva escola al observar una relació entre el poder toxicològic d'una substància i la seva acció curativa.

D'aquí se'n desprenen dos conceptes:

-El concepte de dosis infinitessimal (llei de l'efecte invers): amb l'experimentació s'ha observat que com més diluïda és la dosi, menor efecte tòxic i major efecte terapèutic.

-Dinamització (agitació i sucussió): augmenta el seu efecte terapèutic. 

La homeopatia defineix la potència dels seus remeis d'acord amb el número de dilucions; com més diluïts més potents. Al diluir el remei, aquest perd el seu potencial tòxic i apareix el poder curatiu. 
El medicament homeopàtic no cura per quantitat sinó per estímul. És per això que no té efectes secundaris ni tòxics. 

Aquest concepte es contraposa amb la medicina alopàtica que manté que com més ingredient actiu porti un medicament, major és l'efecte d'aquest.